NATTUR2019 a la Vall de Camprodon

El projecte NATTUR forma part del Programa Interreg V-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2014-2020) i està co-finançat al 65% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). L’objectiu del POCTEFA és reforçar la integració econòmica i social de la zona fronterera Espanya-França-Andorra. El seu ajut es concentra en el desenvolupament d’activitats econòmiques, socials i mediambientals transfrontereres a través d’estratègies conjuntes a favor del desenvolupament territorial sostenible.

Més informació: Projecte_NATTUR

Els dies 3, 16 i 18 de desembre de 2019, es van realitzar a la Vall de Camprodon les sessions del primer bloc formatiu del projecte NATTUR, amb la Universitat de Girona i la col·laboració de la Mancomunitat Vall de Camprodon. Al llarg del mòdul NATTUR2019, els professionals de Turisme actiu de Natura assistents van participar de les propostes de formació-taller, a l’espai Coworking de Camprodon, aprofundint en temes de turisme i de les activitats turístiques a la natura.

La primera jornada a càrrec del Dr. Lluís Prats, professor de la UdG del Departament d’organització, gestió empresarial i disseny de producte i director de l’Institut de Recerca en Turisme (INSETUR). Durant la jornada del dia 3 es va desenvolupar l’espai de lliure debat “La paraula és vostra”, en què a partir de diverses qüestions plantejades, els assistents prenien la paraula i conjuntament es van anar definint estratègies a desenvolupar.

  Resum de la jornada: 20191203NATTUR_Prats_resum.

La segona jornada a càrrec del Dr. José Antonio Donaire, professor de la Facultat de Turisme de la UdG i membre de l’INSETUR i del Laboratori Multidiciplinar de Recerca en Turisme: actualment combina la docència amb el càrrec de vicerector de comunicació i relacions externes de la UdG. Durant la jornada del dia 16 es va desenvolupar l’espai de formació-taller “Com utilitzar i aprofitar plataformes com TripAdvisor”, on es va explicar el funcionament dels cercadors de viatges i es va realitzar un taller on es van treballar diverses qüestions relacionades amb la creació de nous productes.

  Presentació de la jornada: 20191216NATTUR_Donaire_Tripadvisor

La tercera jornada a càrrec del Sr. Jaume Marín, professor de la UdG en comercialització de producte turístic i en emarketing. Expert en marketing de destinacions turístiques, i desenvolupament de producte amb més de 20 anys d’experiència en el sector. Durant la jornada del dia 18 es va desenvolupar l’espai de formació-taller “Estic preparat per anar a un workshop, famtrip, presstrip, blogtrip?”, on es van explicar les eines, els recursos i les oportunitats a tenir en compte en cas d’assistència a un workshop.

  Presentació de la jornada: 20191218NATTUR_Marin_Workshop

 

Continuant la col·laboració de la Mancomunitat de la Vall de Camprodon amb la Universitat de Girona en el marc del projecte, properament es faran més formacions-taller, mòduls NATTUR2020.

Per a més informació, el correu electrònic de contacte és mancomunitat@valldecamprodon.org

 

Paisatge i Camins (I)

“Les dinàmiques econòmiques i demogràfiques del territori, sempre dins d’una economia orgànica, incideixen directament sobre el paisatge però, mentre que aquest té una forta empremta dinàmica, els camins es mantenen més al llarg del temps i permeten veure la relació de l’home amb el medi.

Els camins esdevenen un punt imprescindible de contacte amb el paisatge, incideixen directament en la seva configuració i percepció: sense camins no hi ha accés al territori, no hi ha accés al paisatge. Els camins són, doncs, el punt de penetració al paisatge, esdevenint observatoris del paisatge.

Els camins estructuren la mobilitat territorial, són infraestructures que permeten accedir al paisatge i són també, elements de paisatge, incidint directament en la seva qualitat”.[1]

[1] Entrar a l’enllaç per a escoltar a Xavier Campillo, a la conferència “Els camins en la configuració i la percepció del paisatge”, realitzada a la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 2013, en el marc del III Cicle de Conferències del Màster d’Estudis Territorials i de la Població, organitzat pel Departament de Geografía UAB, edició 2013-2014.

Xavier Campillo i Besses és geògraf i director de Pericia Caminera.

 

El paisatge i el desenvolupament sostenible (i)

El desenvolupament territorial té un paper destacat en el manteniment i ús sostenible de la biodiversitat a escala local i regional. Malgrat l’augment de les zones protegides, cal no aïllar-les i és convenient integrar-les en estratègies que facin compatible la seva protecció i conservació amb altres perspectives del desenvolupament socioeconòmic del territori on estan localitzades. L’aprofitament sostenible dels recursos d’un territori és doncs, un factor clau per al seu desenvolupament.

Entenent que el paisatge participa en les dimensions culturals, mediambientals, econòmiques, històriques, socials i estètiques d’un territori i que, alhora, representa un component fonamental del seu patrimoni i contribueix en el desenvolupament local, en el benestar social i la consolidació de la identitat de la població, cal incorporar el paisatge en les estratègies de valorització del territori en el marc d’un desenvolupament sostenible (CE, 2000) [1].

Segons la terminologia internacional en la matèria definida en el Conveni europeu del Paisatge, s’entén per paisatge “una àrea, tal com la percep la col·lectivitat, el caràcter de la qual és el resultat de la interacció de factors naturals i humans” i per protecció del paisatge, “les accions destinades a conservar i mantenir els trets destacats o característics d’un paisatge, justificades pels valors patrimonials, ambientals i econòmics, que provenen de la configuració natural i de la intervenció humana”. El Parlament de Catalunya, per mitjà de la Resolució 364M , del 14 de desembre de 2000, acordà de manera unànime adherir-se al Conveni europeu del paisatge, i aprovà en la sessió núm. 61 , del 2 de juny de 2005, la Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge [2].

[1] Consell d’Europa (2000). Conveni Europeu del Paisatge. Florència, octubre de 2000.

[2] Parlament de Catalunya (). Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge. Barcelona, juny de 2005.

Jornada “Turisme Actiu-Natura: Els indicadors del Res’Pir, com a eina d’autoavaluació de sostenibilitat.”

 

Dijous, 10 de març de 2016, jornada “Turisme Actiu-Natura: Els indicadors del Res’Pir, com a eina d’autoavaluació de sostenibilitat”, d’11 a 13.00h, a la sala de plens de l’Ajuntament de Camprodon.

Aquesta acció forma part del projecte Indicadors per a la sostenibilitat del turisme de la Vall de Camprodon que compta amb la subvenció pluriennal Eurodistricte per al desenvolupament de projectes de cooperació a l’Espai Català Transfronterer.

La destinació turística com espai de relació

“El turisme genera espais de relació cultural que bé poden ésser de diàleg i coneixement o bé poden ésser de conflicte i rebuig. /… …/ La publicació al 1999 del Codi Ètic Mundial del Turisme per part de la OMT significà una primera fita en l’articulació dels drets i els deures dels agents turístics.” [1]

[1] Ficapal, J. ; Palazzi, C. i Roman, B. (2005)  AMFITRIONS I CONVIDATS: ètica de les relacions interculturals en turisme. Universitat Ramon Llull. Càtedra Ethos.

Turisme Sostenible: repte per a garantir la competitivitat del turisme

“El turisme constitueix un sector important de l’economia de la Unió Europea. El sector turístic contribueix al creixement econòmic i a l’ocupació. Tot i així, un dels majors reptes és reforçar i millorar el desenvolupament del turisme sostenible a fi de garantir la competitivitat d’aquesta indústria a llarg termini.” [1]

[1] Ref. EUROPARC-España. 2015. Contribución de las empresas adheridas a la Carta Europea de Turismo Sostenible (CETS) al logro de los objetivos ambientales del Sistema Europeo de Indicadores Turísticos (ETIS). 64 páginas. Documento de trabajo

Sobre el Pla estratègic de turisme de Catalunya

“Partint d’un model que ha estat inevitablement vinculat a la quantitat, cal evolucionar cap a un model en què la competitivitat i la sostenibilitat vagin de la mà”, Patrick Torrent, director executiu de l’Agència Catalana de Turisme, fent referència al Pla estratègic de turisme de Catalunya. [1]

[1] Veure article complert aquí i aquí.

Què implica una estratègia per al turisme sostenible d’una destinació?

Definir una estratègia implica disposar d’un marc de referència on s’estableixin uns principis, uns objectius i unes línies d’actuació on encaixar un conjunt d’accions que permetin desenvolupar, en el cas que ens ocupa, un model sostenible per al turisme d’una destinació. [1]

.

[1]  Butlletí FullTurisme. Núm. 4 – El turisme sostenible a Catalunya, una estratègia per al seu assoliment

Què és el Sistema Europeu d’Indicadors Turístics per a destinacions sostenibles?

La Comissió Europea té marcada com a una de les prioritats de les directrius de turisme, la sosteniblitat, lligada a la competitivitat i a la millora de les experiències que viuen a les destinacions tant els turistes com els residents.

El Sistema Europeu d’Indicadors Turístics per a destinacions sostenibles (European Tourism Indicators System for sustainable destination – ETIS) és un procés per gestionar, monitorar i augmentar la sostenibilitat de les destinacions turístiques europees, impulsat per la Direcció General d’Indústria i Empresa de la Comissió Europea.

El sistema consta de 27 indicadors bàsics i 40 d’opcionals estructurats en quatre grans grups: gestió de la destinació, impacte econòmic, impacte social i cultural, i impacte mediambiental.

L’ETIS és un sistema flexible, un procés dirigit i controlat per la població local per al seguiment, la gestió i la millora de la sostenibilitat de les destinacions turístiques.

Què és un indicador?

Segons l’Organització Mundial del Turisme (OMT, 1995) [1]  es defineix com a indicador “aquell instrument quantitatiu i sintètic que facilita l’anàlisi i l’avaluació de la informació de manera que, juntament amb qualsevol altre tipus d’instrument, els actors que poden decidir redueixen la probabilitat d’adoptar decisions desafortunades”.

Tal com menciona Anna Torres, l’indicador és una eina que permet descriure i quantificar, objectivament, la realitat d’un territori concret, permetent caracteritzar el present i planificar el futur. (Torres, 2015)

[1]  Organització Mundial del Turisme (OMT) (1995): Guía práctica para el desarrollo y uso de indicadores de turismo sostenible. OMT, Madrid.