Jornada “Turisme Actiu-Natura: Els indicadors del Res’Pir, com a eina d’autoavaluació de sostenibilitat.”

 

Dijous, 10 de març de 2016, jornada “Turisme Actiu-Natura: Els indicadors del Res’Pir, com a eina d’autoavaluació de sostenibilitat”, d’11 a 13.00h, a la sala de plens de l’Ajuntament de Camprodon.

Aquesta acció forma part del projecte Indicadors per a la sostenibilitat del turisme de la Vall de Camprodon que compta amb la subvenció pluriennal Eurodistricte per al desenvolupament de projectes de cooperació a l’Espai Català Transfronterer.

Turisme Sostenible: repte per a garantir la competitivitat del turisme

“El turisme constitueix un sector important de l’economia de la Unió Europea. El sector turístic contribueix al creixement econòmic i a l’ocupació. Tot i així, un dels majors reptes és reforçar i millorar el desenvolupament del turisme sostenible a fi de garantir la competitivitat d’aquesta indústria a llarg termini.” [1]

[1] Ref. EUROPARC-España. 2015. Contribución de las empresas adheridas a la Carta Europea de Turismo Sostenible (CETS) al logro de los objetivos ambientales del Sistema Europeo de Indicadores Turísticos (ETIS). 64 páginas. Documento de trabajo

Què implica una estratègia per al turisme sostenible d’una destinació?

Definir una estratègia implica disposar d’un marc de referència on s’estableixin uns principis, uns objectius i unes línies d’actuació on encaixar un conjunt d’accions que permetin desenvolupar, en el cas que ens ocupa, un model sostenible per al turisme d’una destinació. [1]

.

[1]  Butlletí FullTurisme. Núm. 4 – El turisme sostenible a Catalunya, una estratègia per al seu assoliment

Què entenem per Turisme Sostenible?

L’any 1987, a l’Informe Brundtland, elaborat pel cercle d’economistes que formaven el Club de Roma, es definia com a desenvolupament sostenible aquell desenvolupament capaç de “satisfer les necessitats de la població actual sense comprometre els recursos i les possibilitats de les generacions futures”. A l’apartat de les conclusions de l’informe es destacava que “el model econòmic vigent no es podria mantenir gaire temps més”, destacant, principalment, per la pèrdua del capital natural -des de l’esgotament dels recursos no renovables, la disminució de la qualitat ambiental, etc.-, i per l’augment de la població al planeta i la impossibilitat que el mateix planeta pugui donar satisfacció a les necessitats de la població.

Posteriorment, seguint la definició marcada a l’Informe Brundtland, l’Organització Mundial del Turisme (OMT) va definir el turisme sostenible com aquell “turisme que té plenament en compte les repercussions actuals i futures, econòmiques, socials i ambientals, per satisfer les necessitats dels visitants, de la indústria, de l’entorn i de les comunitats amfitriones”.

Amb aquesta definió, l’OMT entén el turisme com una manera de fer i pensar que compatibilitza el lleure dels viatgers/turistes amb la qualitat de vida i les necessitats quotidianes -socials, econòmiques, d’integritat cultural, entre altres-, dels ciutadans i les comunitats residents, i que alhora vetlla per protegir la qualitat ambiental del medi -des de la protecció del paisatge, a la conservació de la biodiversitat, la minimització dels impactes negatius, etc.-.