paisatge | vall de camprodon turisme sostenible

“Les dinàmiques econòmiques i demogràfiques del territori, sempre dins d’una economia orgànica, incideixen directament sobre el paisatge però, mentre que aquest té una forta empremta dinàmica, els camins es mantenen més al llarg del temps i permeten veure la relació de l’home amb el medi.

Els camins esdevenen un punt imprescindible de contacte amb el paisatge, incideixen directament en la seva configuració i percepció: sense camins no hi ha accés al territori, no hi ha accés al paisatge. Els camins són, doncs, el punt de penetració al paisatge, esdevenint observatoris del paisatge.

Els camins estructuren la mobilitat territorial, són infraestructures que permeten accedir al paisatge i són també, elements de paisatge, incidint directament en la seva qualitat”.[1]

[1] Entrar a l’enllaç per a escoltar a Xavier Campillo, a la conferència “Els camins en la configuració i la percepció del paisatge”, realitzada a la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 2013, en el marc del III Cicle de Conferències del Màster d’Estudis Territorials i de la Població, organitzat pel Departament de Geografía UAB, edició 2013-2014.

Xavier Campillo i Besses és geògraf i director de Pericia Caminera.

El desenvolupament territorial té un paper destacat en el manteniment i ús sostenible de la biodiversitat a escala local i regional. Malgrat l’augment de les zones protegides, cal no aïllar-les i és convenient integrar-les en estratègies que facin compatible la seva protecció i conservació amb altres perspectives del desenvolupament socioeconòmic del territori on estan localitzades. L’aprofitament sostenible dels recursos d’un territori és doncs, un factor clau per al seu desenvolupament.

Entenent que el paisatge participa en les dimensions culturals, mediambientals, econòmiques, històriques, socials i estètiques d’un territori i que, alhora, representa un component fonamental del seu patrimoni i contribueix en el desenvolupament local, en el benestar social i la consolidació de la identitat de la població, cal incorporar el paisatge en les estratègies de valorització del territori en el marc d’un desenvolupament sostenible (CE, 2000) [1].

Segons la terminologia internacional en la matèria definida en el Conveni europeu del Paisatge, s’entén per paisatge “una àrea, tal com la percep la col·lectivitat, el caràcter de la qual és el resultat de la interacció de factors naturals i humans” i per protecció del paisatge, “les accions destinades a conservar i mantenir els trets destacats o característics d’un paisatge, justificades pels valors patrimonials, ambientals i econòmics, que provenen de la configuració natural i de la intervenció humana”. El Parlament de Catalunya, per mitjà de la Resolució 364M , del 14 de desembre de 2000, acordà de manera unànime adherir-se al Conveni europeu del paisatge, i aprovà en la sessió núm. 61 , del 2 de juny de 2005, la Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge [2].

[1] Consell d’Europa (2000). Conveni Europeu del Paisatge. Florència, octubre de 2000.

[2] Parlament de Catalunya (). Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge. Barcelona, juny de 2005.