L’any 1987, a l’Informe Brundtland, elaborat pel cercle d’economistes que formaven el Club de Roma, es definia com a desenvolupament sostenible aquell desenvolupament capaç de “satisfer les necessitats de la població actual sense comprometre els recursos i les possibilitats de les generacions futures”. A l’apartat de les conclusions de l’informe es destacava que “el model econòmic vigent no es podria mantenir gaire temps més”, destacant, principalment, per la pèrdua del capital natural -des de l’esgotament dels recursos no renovables, la disminució de la qualitat ambiental, etc.-, i per l’augment de la població al planeta i la impossibilitat que el mateix planeta pugui donar satisfacció a les necessitats de la població.
Posteriorment, seguint la definició marcada a l’Informe Brundtland, l’Organització Mundial del Turisme (OMT) va definir el turisme sostenible com aquell “turisme que té plenament en compte les repercussions actuals i futures, econòmiques, socials i ambientals, per satisfer les necessitats dels visitants, de la indústria, de l’entorn i de les comunitats amfitriones”.
Amb aquesta definió, l’OMT entén el turisme com una manera de fer i pensar que compatibilitza el lleure dels viatgers/turistes amb la qualitat de vida i les necessitats quotidianes -socials, econòmiques, d’integritat cultural, entre altres-, dels ciutadans i les comunitats residents, i que alhora vetlla per protegir la qualitat ambiental del medi -des de la protecció del paisatge, a la conservació de la biodiversitat, la minimització dels impactes negatius, etc.-.
vall de camprodon turisme sostenible 